4 dones que impulsaren l’art modern als Estats Units

Amb motiu del Dia Internacional dels Museus, celebrat aquest dilluns 18 de maig, des de l’associació juvenil Casal Sos, hem escollit a quatre dones que van ajudar a desenvolupar l’art modern als Estats Units.

Abans de la Segona Guerra Mundial, París era la ciutat on s’estava donant la
avantguarda artística amb moviments com el fauvisme, el cubisme, el surrealisme o el dadaisme. Ara bé, quan esclata la guerra, els artistes europeus emigren als Estats Units, on foren ben rebuts i Nova York es va convertir, aleshores, en el nou centre d’art modern mundial. Tant els artistes europeus com els joves artistes estatunidencs pogueren créixer professionalment gracies al treball d’aquestes quatre dones. A més, aquestes col·leccionistes, bé van enriquir les col·leccions d’importants museus estatunidencs, bé van fundar els seus propis museus amb tot el que havien comprat.

Hui en dia, si els Estats Units poden presumir d’una potent col·lecció d’art modern es degut a elles.

Gertrude Stein

Nascuda als Estats Units en 1876, Gertrude Stein fou novel·lista, poeta, dramaturga, mecenes i col·leccionista d’art.

Junt al seu germà, Leo, s’instal·laren en París en 1903 i començaren a comprar obres d’art d’amics artistes seus —desconeguts en aquells dies—. Uns pocs anys després, per anomenar un grapat, tenien obres de Pablo Picasso, Henri Matisse y Paul Cézanne, pintors que inauguraren, entre altres, la avantguarda artística a principis del segle XX.

Amb el pas del temps, les diferencies entre els gustos del germans eren cada vegada majors i, finalment, en 1913, cadascú va desenvolupar el seu projecte individualment en països diferents. Es van dividir la col·lecció, Gertrude es va quedar amb tots els Picassos i junt amb la seua parella, Alice Babette Toklas, es quedaren en París comprant i venent obres d’art. Stein va invitar a sa casa a un bon grapat d’artistes que, entre tots, entre exposicions i tertúlies, ajudaren a definir l’art modern.

Finalment, va morir en 1946 amb una col·lecció de, entre altres objectes, 47 pintures —38 eren Picassos—. En proporció i qualitat, la seua col·lecció es considerada com una de les més importants en l’Historia de l’Art. Gran part d’ella es pot visitar exposada al MoMA (Museu d’Art Modern) en Nova York.

La imatge és el famós retrat de Stein pintat pel seu amic Picasso en 1903. Es tracta d’unoli sobre llenç que mesura 100 x 81,3 cm.

Gertrude Vanderbilt Whitney

Nascuda a Nova York l’any 1875, Gertrude Vanderbilt fou escriptora, mecenes i col·leccionista d’art.

A principis de segle va estudiar escultura en la seua ciutat natal i després a París amb Auguste Rodin. En ambdós llocs, va instal·lar estudis d’art.

Whitney va obrir en 1914 en Nova York una galeria per a promocionar a joves artistes, organitzant, a més, exposicions sols d’artistes dones amb la intenció de donar-les veu en el circuit d’art novaiorquès. El seu paper com a impulsora de l’art modern en els Estats Units fou molt rellevant, ja que, per exemple, va fer donacions a la Societat d’Artistes Independents, va comprar treballs d’artistes joves i va finançar ublicacions d’art.

En 1918, va obrir el Whitney Studio Club, una galeria dedicada a exposar artistes europeus d’avantguarda i a estatunidencs encara no reconeguts.

En 1929, tenia sota 700 obres d’art estatunidencs que volia donar al Museu d’Art Modern de Nova York. Aquest museu, preferint l’art europeu, va rebutjar l’oferta de Whitney. Gertrude, va decidir, aleshores, obrir el seu propi museu en 1931, el Museu Whitney d’Art Estatunidenc.

La col·leccionista va morir en 1942 i va poder gaudir en vida de nombrosos premis i honors dins del camp de l’art.

Retrat pintat en 1916 per Robert Henri, un dels joves artistes ajudats per Whitney. Es tracta d’un oli sobre llenç que mesura 126,8 × 182,9 cm.

Peggy Guggenheim

Nascuda amb el nom de Marguerite Guggenheim en 1898 en Nova York, Peggy fou mecenes i col·leccionista d’art.

La seua activitat com a col·leccionista es va desenvolupar, sobre tot, durant la Segona Guerra Mundial. En 1920 es va mudar a París on va conèixer a artistes encara desconeguts i els va exposar en Londres. Entre ells, es pot anomenar a Alexander Calder, Constantin Brancusi, Georges Braque o Max Ernst.

Degut al poc enteniment del públic anglès de l’art avantguardista francès, va tancar la seua galeria y va tornar a París quan va esclatar la guerra. Mentre l’exercit alemany envaïa França, es va dedicar a ajudar als artistes parisencs comprant-li’ls obres —es va gastar vora 40.000 dòlars en pintures i escultures—.

Quasi al acabar la guerra, es va mudar a Nova York on va continuar la seua carrera i donant visibilitat a nous artistes com Jackson Pollock.

Finalment, al acabar la guerra, Guggenheim es va instal·lar en
Venècia i va comprar un palau on, actualment, s’exposa tota la seua col·lecció. Va morir en Padua en 1979.

El Museu Guggenheim de Venècia, gracies al treball de Peggy, disposa d’una de les millors col·leccions d’art modern europeu amb importants obres del segle XX.

La imatge es una fotografia de, en eixos dies, el seu espòs, l’artista dadaista-surrealista Man Ray, realitzada en 1924. Es tracta d’una impressió en gelatina de plata que mesura 27,9 × 17,9 cm. 

Dominique de Menil

Nascuda en Paris en 1908, Dominique Isaline Zelia Henriette Clarisse Schlumberger fou una mecenes i col·leccionista d’art.

A l’inici de la Segona Guerra Mundial, junt al seu espòs, Jean de Menil, es van mudar a Houston on van començar a comprar art, sobre tot, cubista i surrealista.

Cap als anys seixanta, van orientar les seues compres cap al pop art, l’expressionisme abstracte i el minimalisme estatunidenc. En aquells anys, fou amiga i compradora d’artistes com Max Ernst, Jasper Johns o Andy Warhol. El heterogeni gust del matrimoni els portà a comprar, també, art d’Àfrica i Oceania.

En els anys cinquanta i seixanta, els Menil van promoure l’art modern a partir de, no sols les exposicions que organitzaven de pintura, escultura i fotografia, també de l’acolliment de directors de cine com Roberto Rossellini o Bernardo Bertolucci.

El matrimoni planejava en 1972 construir un museu per a exposar la seua col·lecció. A l’any següent, Jean va morir i Dominique es va encarregar de portar el museu cap endavant amb l’ajuda de l’arquitecte Renzo Piano.

Fins a la seua mort en 1997, Dominique va poder ampliar el dipòsit de la Menil Collection amb una col·lecció molt heterogènia d’unes 17.000 obres d’art africà, d’Oceania, bizantí i modern. Entre els artistes més actuals, es pot trobar a Jackson Pollock, Barnett Newman i Mark Rothko.

Serigrafia d’un retrat de Dominique realitzada per Andy Warhol en 1969. Està feta amb polímers sintètics i tintes de serigrafia sobre llenç que mesura 20,3
x 20,3 cm.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.